Ecologistes en Acció, amb el suport de les 44 entitats que formem l’Entesa per a un gran parc litoral al Besòs, ha presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, un recurs contenciós administratiu en contra del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies aprovat definitivament pel Departament de Territori de la Generalitat el passat 7 de març.
Les entitats ecologistes i veïnals ens oposem a la creació d’un macrobarri de gairebé 1.800 habitatges en primera línia de mar, en una zona inundable a la desembocadura del riu Besòs i sense cap concreció d’equipaments socials, sanitaris o educatius per als prop de 5.000 nous veïns que, si s’executa el pla, s’afegiran als 3.000 veïns actuals del barri contigu de la Mora, que tampoc disposen d’equipaments.
Denunciem que el planejament urbanístic aprovat no respon a les necessitats socials del territori i va en sentit oposat a les recomanacions del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible, a la situació d’emergència climàtica i als objectius del Conservatori del Litoral que alerten de la necessitat de desurbanitzar la costa.
La construcció d’habitatges en aquesta zona, malgrat alguns d’ells siguin de protecció oficial, no respon a la necessitat de facilitar l’accés a l’habitatge, sinó a la de generar plusvàlues que paguin la urbanització i que proporcionin uns beneficis obscens als propietaris del sòl: Endesa, Santander i l’AMB. Un projecte urbanístic que vesteixen amb la promesa d’un “Hub audiovisual” i “Catalunya Media City” sense concreció ni pressupost assignat, que suposarà una inacceptable intervenció en el conjunt patrimonial de la central tèrmica.
Per a nosaltres és una mala notícia. Els principals beneficiaris d’aquest pla són Endesa, el Banc de Santander i les seves immobiliàries i fons d’inversió, com Blackstone i Cerberus.
El principal perjudicat és el territori, especialment el de Sant Adrià, però també el sud de Badalona i, per extensió, tot el Baix Besòs.
Constatem que s’ha exhaurit la via política, i que només queda la via judicial per evitar la urbanització de l’últim tram del litoral que encara és possible renaturalitzar i protegir.
Oferim context al triomfalisme oficial i expliquem tot allò que no diu la versió oficial:
El nou barri
Dimarts 7 de març de 2023, la Comissió de Territori de Catalunya ha donat el vistiplau definitiu al Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU3X) i dimecres dia 15 ha sortit publicat al DOGC. El Departament de Territori ha publicat una nota de premsa destacant les “excel·lències” del pla aprovat, un triomfalisme que repeteixen acríticament les forces polítiques que li han donat suport.
Parlen de continuïtat de la reordenació del front marítim impulsada les darreres dècades i que aixó suposarà una millora. Que el nou barri serà sostenible. Que tindrà una densitat d’habitatges inferior a la mitjana de l’entorn. Que el 40% serà habitatge protegit.
La realitat és que la darrera reordenació del front marítim és la de Badalona entre el c/ del Mar i Sant Adrià, que inclou el port de Badalona i el barri de La Mora, i no són, precisament, models d’èxit a seguir. I, sinó, que li preguntin als veïns de La Mora, amb tot l’espai públic degradat, contaminat, sense zones verdes, totalment segregat de la trama urbana i sense equipaments. O el port de Badalona, al servei d’uns pocs que s’ho poden pagar, amb el seu efecte barrera, no només a la circulació de persones i vehicles, sinó també a la de la sorra, que ha provocat la desaparició de la platja de La Mora. O tota la zona entre el port i el c/ del Mar, sense equipaments, ocupant la zona d’influència del domini públic maritimoterrestre, i molt exposada als temporals de mar.
La proposta que fa el PDU no dona continuïtat a la reordenació del front marítim de Barcelona, sinó que va en sentit contrari. A Barcelona, al costat mar de la Ronda del Litoral, només hi ha zona verda, equipaments i platja, tot el residencial és al costat muntanya.
La pretesa “sostenibilitat” del nou barri contrasta amb la previsió que fa el mateix PDU de consums i emissions anuals del nou barri: 21.000 MWh – 0,3 hm3 d’aigua potable – 0,24 hm3 d’aigües residuals – 2.000 tones d’escombraries domèstiques – 12.000 viatges en vehicle privat – 12.000 tones de CO2eq.
La densitat de 55 habitatges/ha és un 19% superior a la del barri proper de La Catalana (46 hab/ha) i un 70% superior a la de la Vila Olímpica (32 hab/ha). Si fem la comparació en termes d’edificabilitat bruta (m2 sostre / m2 de sòl), la del nou barri (0,88) és un 69% superior a la de La Catalana (0,52) i un 13% superior a la de la Vila Olímpica (0,78).
El nou barri incrementa la densitat del territori, una densitat que el propi PDU reconeix, i que podem comparar amb altres metròpolis. El Barcelonès (sense L’Hospitalet, que és la ciutat més densa) té una densitat de 15.000 habitants/km2. Això suposa el triple que Madrid o que Múnic, 4 cops la de Berlín o 7 cops la de Roma. L’excessiva densitat tensiona els equipaments, els serveis públics i perjudica la salut de les persones.
El 60% dels habitatges seran de renda lliure, molts d’ells amb la consideració de “primera línia de mar”, amb uns preus totalment prohibitius per a la major part de la població i que faran les delícies dels fons d’inversió per dedicar-los a incrementar l’oferta turística. Pel que fa als pisos de protecció oficial, cal assenyalar que, actualment, el preu dels 70 m2 útils està entre 170.000 i 219.000 euros, la qual cosa requereix disposar d’una entrada d’entre 34.000 i 44.000 euros i d’entre 600 i 850 euros/mes per pagar la hipoteca. Per tant, aquests habitatges només seran accessibles a qui disposi d’uns ingressos mensuals nets d’entre 2.000 i 2.800 euros/mes. Els preus dels lloguers de protecció oficial avui dia estan entre 600 i 700 euros/mes, amb la qual cosa es necessiten uns ingressos mensuals nets d’entre 2.000 i 2.300 euros/mes.
La construcció d’habitatges en aquesta zona respon a la necessitat de generar plusvàluesque paguin la urbanització i no pas a facilitar l’accés a l’habitatge: a Barcelona hi ha gairebé 2.000 pisos buits en mans de grans tenidors. I al conjunt de Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona hi ha 1.440 més. Un dels propietaris dels terrenys, el Santander, acumula, juntament amb les seves immobiliàries, 2.300 habitatges buits a tot Catalunya, a més de tenir participacions en fons voltor com Blackstone i Cerberus. No es necessita més habitatge, el que es necessita és facilitar l’accés al que ja n’hi ha.
El “gran” Parc Litoral
Diuen que tindrà “prop de 10 hectàrees” i que és una superfície “similar a la de l’actual Parc del Poblenou”.
La realitat és que han previst 9,03 ha (actualment ja n’hi ha gairebé 5 ha de zona verda) i que aquesta superfície és un 20% inferior a la que van preveure en una primera versió, incomplint un dels acords del procés participatiu: “La importància metropolitana del parc és fonamental”.
La superfície prevista és inferior a la de l’actual Parc del Poblenou (11,9 ha), del Fòrum (14 ha), de Diagonal Mar (14,3 ha), del Parc Central de Nou Barris (16,6) i, fins i
tot, inferior a la zona verda del barri de La Catalana (11,8 ha). A més, les dimensions del parc s’aniran reduint progressivament degut als temporals i a la pujada del nivell del mar. Si no es fes el nou barri, el parc podria tenir una superfície equivalent al de la Ciutadella de Barcelona.
La “gran oportunitat” del Hub Audiovisual
Diuen que “la voluntat” és que l’entorn de les Tres Xemeneies esdevingui un centre referent a escala mundial en producció, recerca, capacitació i especialització professional i de serveis per als sectors audiovisuals i de continguts digitals. Que “es proposa” com un parc tecnològic i formatiu de nova generació. Que els departaments de Territori i Cultura impulsen conjuntament el projecte del hub digital, de l’audiovisual i el videojoc, el Catalunya Media City, que “atraurà” empreses vinculades als sectors audiovisuals i del videojoc i del digital.
Tant de bo es compleixin totes les prediccions, però la realitat és que, de moment, no passa de ser una “voluntat” sense programa definit, ni pressupost, ni compromisos d’empreses vinculades. El que sí que és una realitat és que un 20% del sostre d’activitat econòmica pot ser destinat a ús hoteler i que, si el hub no prospera, ens podem trobar amb una important oferta hotelera a les Tres Xemeneies.
El fet que el Govern impulsi el hub no és cap garantia, ja que no seria el primer “projecte de país” que abandona el Govern després d’haver-ne acordat el seu impuls: recordem què va passar amb el Hub del Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau. El Departament de Territori qualifica les Tres Xemeneies com un important element de patrimoni industrial, amb una gran càrrega simbòlica i una de les fites urbanes principals de l’àrea metropolitana de Barcelona i el seu front marítim. Però el PDU proposa unes intervencions arquitectòniques a les Tres Xemeneies i a la Nau de Turbines, que no respecten els criteris de protecció establerts en la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Local. I ho fan gràcies a una modificació dels criteris feta adhoc, impulsada pel Departament de Territori, vehiculada a través del Departament de Cultura i amb la necessària connivència dels Ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona. Unes intervencions que pretenen ampliar de forma escandalosa el sostre disponible en l’element patrimonial per tal de no treure espai residencial a la resta de l’àmbit.
La realitat també és que s’incompleix l’acord més important del procés participatiu previ a l’aprovació inicial: “Primer cal definir els usos de l’antiga tèrmica i, després, caracteritzar la resta de l’àrea objecte de planejament”. El resultat és que s’ha fet el contrari: l’antiga tèrmica és la que forcen a adaptar-se a la mateixa caracterització que ja proposaven des d’un principi.
L’activitat econòmica
Un altre incompliment dels acords del procés participatiu és la rebaixa del sostre destinat a l’activitat econòmica: “Cal donar prioritat a l’activitat econòmica”. La versió definitiva la deixa en un 35% quan, en un primer moment, la situava en un 53%.
El PDU estableix dues velocitats: la del sector del litoral (32 ha) on fa un planejament amb tot detall i la dels polígons industrials (85 ha) juntament amb la de l’avinguda d’Eduard Maristany (13 ha) on dona directrius d’obligat compliment i recomanacions per a la redacció de futurs “plans de millora urbana”. La intenció és “modernitzar” els polígons però, com no!, introduint residencial i, per tant, densificant encara més el territori.
Les dues velocitats o, els diferents nivells de detall del planejament, suposen un greuge ja que impedeixen que es puguin compensar al litoral els dèficits de zones verdes que actualment hi ha al sector dels polígons industrials, on hi ha un excés d’aprofitament privat.
La inundabilitat
El Departament de Territori no explica que el sector de les Tres Xemeneies, on pretenen edificar habitatges, és inundable. Però les mateixes normes urbanístiques aprovades definitivament diuen que:
Caldrà assegurar l’accessibilitat en situació d’emergència per inundació.
El promotor de les obres haurà de presentar una “declaració responsable per risc d’inundació”.
Les finques s’hauran d’inscriure al Registre de la Propietat indicant que la construcció es troba en zona inundable.
Tot l’àmbit s’haurà de senyalitzar indicant la seva inundabilitat.
L’accés a les plantes soterrani s’efectuarà 0,45 metres per sobre de la rasant dels carrers i mitjançant portes estanques.
Els projectes d’urbanització hauran d’incloure mesures preventives enfront del risc d’inundació del riu Besòs i disposar de sistemes d’alerta que permetin tenir més temps per dur a terme actuacions d’autoprotecció entre la detecció de l’avinguda i la inundació. (pàgs. 23 i 24 de les NN.UU.).
Els projectes d’urbanització hauran de disposar d’un sistema d’alertes, ja sigui propi o en coordinació amb el Sistema existent d’Alerta Hidrològica del riu Besòs (SAHBE).
La (des)protecció de la costa
El tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (2016) indica que vora el 70% de la costa catalana serà vulnerable o molt vulnerable a la inundació.
La documentació que acompanya el PDU incorpora un informe d’inundabilitat que només té en compte la que pot provocar el riu, ignorant totalment la que prové del mar, fruit dels temporals, i que es veurà agreujada pel progressiu augment del nivell del mar. Un cop es desplaci el Col·lector de Llevant cap a l’interior i es soterri, desapareixerà l’escollera que el protegeix i, per tant, les onades ho tindran, encara més fàcil, per arribar més lluny terra endins.
El PDU3X aprova definitivament una superurbanització al litoral, fent cas omís de la llei catalana de “Protecció i ordenació del litoral”, segons la qual, tot l’àmbit de les Tres Xemeneies està dins la “zona d’influència del domini públic maritimoterrestre” i que ordena la creació del “Conservatori del litoral” amb l’objectiu de “salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l’artificialització, a partir de l’adquisició pública del sòl.”
Un altre PDU és possible
Per exemple, comprant (o expropiant) el sòl dels privats a l’àmbit del litoral, o fent un planejament de totes les 134 ha de l’àmbit amb el mateix nivell de detall per tal d’acumular la zona verda al litoral.
El valor del sòl privat, qualificat com a industrial i sense urbanitzar ni parcelar, està al voltant dels 40 milions d’euros. Aquesta xifra és el 6% de tota la inversió consolidada de la Generalitat a l’àmbit metropolità de Barcelona l’any 2020.
Alguns exemples d’inversió pública, per posar en context la inversió necessària per evitar dependre de plusvàlues, pode ser aquests:
66,7 milions, aportats per la Generalitat, en la prolongació de la línia L8 de FCGC de Plaça d’Espanya a Gràcia (4,1 km)
93,7 milions, aportats per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, per a la prolongació del TRAM de Glòries a Verdaguer (1,8 km)
60 milions, aportats per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, per a la reforma de “La Magòria” a Sants-Montjuïc per transformar un solar en zona verda i equipaments sociosanitaris i esportius.
31 milions, aportats per la Generalitat, per al soterrament d’un pas a nivell a Igualada.
Dilluns 26 i dimarts 27 de setembre de 2022 es va sotmetre als plens dels ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona respectivament, la versió del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies prèvia a la seva aprovació provisional.
Roger Hoyos a Sant Adrià i Francesc Alfambra a Badalona van intervenir en representació de l’Entesa. Us oferim tot seguit els vídeos de les seves intervencions:
Els vídeos de les sessions plenàries dels dos ajuntaments:
I el resultat de les votacions:
Sant Adrià
PSC (8) SÍ
ERC (5) SÍ
C’s (4) ABS
SAeC (2) NO
MES (1) NO
No adscrit (1) SÍ
Badalona:
PP (11) SÍ
PSC (6) SÍ
Guanyem (4) NO
ERC (3) SÍ
ECP (2) ABS
JXCAT (1) SÍ
Utilitzem cookies al nostre lloc web per oferir-vos l'experiència més rellevant recordant les vostres preferències i visites repetides. En fer clic a "Acceptar-ho tot", accepteu l'ús de TOTES les cookies. Tanmateix, podeu visitar "Configuració de les galetes" per proporcionar un consentiment controlat.
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checkbox-analytics
11 months
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analítica"
cookielawinfo-checkbox-functional
11 months
La cookie s'estableix pel consentiment de la cookie del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies a la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 months
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Necessàries".
cookielawinfo-checkbox-others
11 months
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres.
cookielawinfo-checkbox-performance
11 months
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
viewed_cookie_policy
11 months
La galeta la configura el connector de consentiment de galetes GDPR i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha consentit o no l'ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
wordpress_test_cookie
session
Aquesta cookie s'utilitza per comprovar si les cookies estan habilitades al navegador dels usuaris.
Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Les galetes de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.
Les galetes analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Les galetes de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats.