Autor: Admin

Descarregar nota de premsa (pdf)

• Per a nosaltres és una mala notícia. Els principals beneficiaris d’aquest pla són  Endesa, el Banc de Santander i les seves immobiliàries i fons d’inversió, com  Blackstone i Cerverus.
• El principal perjudicat és el territori, especialment el de Sant Adrià, però també el sud de Badalona i, per extensió, tot el Baix Besòs.
• Constatem que s’ha exhaurit la via política, i que només queda la via judicial per evitar la urbanització de l’últim tram del litoral que encara és possible renaturalitzar i protegir.

---

Oferim context al triomfalisme oficial i expliquem tot allò que no diu la versió oficial:

El nou barri

Dimarts 7 de març de 2023, la Comissió de Territori de Catalunya ha donat el vistiplau definitiu al Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU3X) i dimecres dia 15 ha sortit publicat al DOGC. El Departament de Territori ha publicat una nota de premsa destacant les “excel·lències” del pla aprovat, un triomfalisme que repeteixen acríticament les forces polítiques que li han donat suport.

Parlen de continuïtat de la reordenació del front marítim impulsada les darreres dècades i que aixó suposarà una millora. Que el nou barri serà sostenible. Que tindrà una densitat d’habitatges inferior a la mitjana de l’entorn. Que el 40% serà habitatge protegit.

La realitat és que la darrera reordenació del front marítim és la de Badalona entre el c/ del Mar i Sant Adrià, que inclou el port de Badalona i el barri de La Mora, i no són, precisament, models d’èxit a seguir. I, sinó, que li preguntin als veïns de La Mora, amb tot l’espai públic degradat, contaminat, sense zones verdes, totalment segregat de la trama urbana i sense equipaments. O el port de Badalona, al servei d’uns pocs que s’ho poden pagar, amb el seu efecte barrera, no només a la circulació de persones i vehicles, sinó també a la de la sorra, que ha provocat la desaparició de la platja de La Mora. O tota la zona entre el port i el c/ del Mar, sense equipaments, ocupant la zona d’influència del domini públic maritimoterrestre, i molt exposada als temporals de mar.

La proposta que fa el PDU no dona continuïtat a la reordenació del front marítim de Barcelona, sinó que va en sentit contrari. A Barcelona, al costat mar de la Ronda del Litoral, només hi ha zona verda, equipaments i platja, tot el residencial és al costat muntanya.

La pretesa “sostenibilitat” del nou barri contrasta amb la previsió que fa el mateix PDU de consums i emissions anuals del nou barri: 21.000 MWh – 0,3 hm³ d’aigua potable – 0,24 hm³ d’aigües residuals – 2.000 tones d’escombraries domèstiques – 12.000 viatges en vehicle privat – 12.000 tones de CO₂eq.

La densitat de 55 habitatges/ha és un 19% superior a la del barri proper de La Catalana (46 hab/ha) i un 70% superior a la de la Vila Olímpica (32 hab/ha). Si fem la comparació en termes d’edificabilitat bruta (m² sostre / m² de sòl), la del nou barri (0,88) és un 69% superior a la de La Catalana (0,52) i un 13% superior a la de la Vila Olímpica (0,78).

El nou barri incrementa la densitat del territori, una densitat que el propi PDU reconeix, i que podem comparar amb altres metròpolis. El Barcelonès (sense L’Hospitalet, que és la ciutat més densa) té una densitat de 15.000 habitants/km². Això suposa el triple que Madrid o que Múnich, 4 cops la de Berlin o 7 cops la de Roma. L’excesiva densitat tensiona els equipaments, els serveis públics i perjudica la salut de les persones.

El 60% dels habitatges seran de renda lliure, molts d’ells amb la consideració de “primera línia de mar”, amb uns preus totalment prohibitius per a la major part de la població i que faran les delícies dels fons d’inversió per dedicar-los a incrementar l’oferta turística. Pel que fa als pisos de protecció oficial, cal assenyalar que, actualment, el preu dels 70 m² útils està entre 170.000 i 219.000 euros, la qual cosa requereix disposar d’una entrada d’entre 34.000 i 44.000 euros i d’entre 600 i 850 euros/mes per pagar la hipoteca. Per tant, aquests habitatges només seran accessibles a qui disposi d’uns ingressos mensuals nets d’entre 2.000 i 2.800 euros/mes. Els preus dels lloguers de protecció oficial avui dia estan entre 600 i 700 euros/mes, amb la qual cosa es necessiten uns ingressos mensuals nets d’entre 2.000 i 2.300 euros/mes.

La construcció d’habitatges en aquesta zona respon a la necessitat de generar plusvàlues que paguin la urbanització i no pas a facilitar l’accés a l’habitatge: a Barcelona hi ha gairebé 2.000 pisos buits en mans de grans tenidors. I al conjunt de Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona hi ha 1.440 més. Un dels propietaris dels terrenys, el Santander, acumula, juntament amb les seves immobiliàries, 2.300 habitatges buits a tot Catalunya, a més de tenir participacions en fons voltor com Blackstone i Cerverus. No es necessita més habitatge, el que es necessita és facilitar l’accés al que ja n’hi ha.

El “gran” Parc Litoral

Diuen que tindrà “prop de 10 hectàrees” i que és una superfície “similar a la de l’actual Parc del Poblenou”.

tot, inferior a la zona verda del barri de La Catalana (11,8 ha). A més, les dimensions del parc s’aniran reduint progressivament degut als temporals i a la pujada del nivell del mar.
Si no es fes el nou barri, el parc podria tenir una superfície equivalent al de la Ciutadella de Barcelona.

La “gran oportunitat” del Hub Audiovisual

Diuen que “la voluntat” és que l’entorn de les Tres Xemeneies esdevingui un centre referent a escala mundial en producció, recerca, capacitació i especialització professional i de serveis per als sectors audiovisuals i de continguts digitals. Que “es proposa” com un parc tecnològic i formatiu de nova generació. Que els departaments de Territori i Cultura impulsen conjuntament el projecte del hub digital, de l’audiovisual i el videojoc, el Catalunya Media City, que “atraurà” empreses vinculades als sectors audiovisuals i del videojoc i del digital.

Tant de bo es compleixin totes les prediccions, però la realitat és que, de moment, no passa de ser una “voluntat” sense programa definit, ni pressupost, ni compromisos d’empreses vinculades. El que sí que és una realitat és que un 20% del sostre d’activitat econòmica pot ser destinat a ús hoteler i que, si el hub no prospera, ens podem trobar amb una important oferta hotelera a les Tres Xemeneies.

El fet que el Govern impulsi el hub no és cap garantia, ja que no seria el primer “projecte de país” que abandona el Govern després d’haver-ne acordat el seu impuls: recordem què va passar amb el Hub del Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau.
El Departament de Territori qualifica les Tres Xemeneies com un important element de patrimoni industrial, amb una gran càrrega simbòlica i una de les fites urbanes principals de l’àrea metropolitana de Barcelona i el seu front marítim. Però el PDU proposa unes intervencions arquitectòniques a les Tres Xemeneies i a la Nau de Turbines, que no respecten els criteris de protecció establerts en la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Local. I ho fan gràcies a una modificació dels criteris feta adhoc, impulsada pel Departament de Territori, vehiculada a través del Departament de Cultura i amb la necessària connivència dels Ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona. Unes intervencions que pretenen ampliar de forma escandalosa el sostre disponible en l’element patrimonial per tal de no treure espai residencial a la resta de l’àmbit.

La realitat també és que s’incompleix l’acord més important del procés participatiu previ a l’aprovació inicial: “Primer cal definir els usos de l’antiga tèrmica i, després, caracteritzar la resta de l’àrea objecte de planejament”. El resultat és que s’ha fet el contrari: l’antiga tèrmica és la que forcen a adaptar-se a la mateixa caracterització que ja proposaven des d’un principi.

L’activitat econòmica

Un altre incompliment dels acords del procés participatiu és la rebaixa del sostre destinat a l’activitat econòmica: “Cal donar prioritat a l’activitat econòmica”. La versió definitiva la deixa en un 35% quan, en un primer moment, la situava en un 53%.

El PDU estableix dues velocitats: la del sector del litoral (32 ha) on fa un planejament amb tot detall i la dels polígons industrials (85 ha) juntament amb la de l’avinguda d’Eduard Maristany (13 ha) on dona directrius d’obligat compliment i recomanacions per a la redacció de futurs “plans de millora urbana”. La intenció és “modernitzar” els polígons però, com no!, introduint residencial i, per tant, densificant encara més el territori.

Les dues velocitats o, els diferents nivells de detall del planejament, suposen un greuge ja que impedeixen que es puguin compensar al litoral els dèficits de zones verdes que actualment hi ha al sector dels polígons industrials, on hi ha un excés d’aprofitament privat.

La inundabilitat

El Departament de Territori no explica que el sector de les Tres Xemeneies, on pretenen edificar habitatges, és inundable. Però les mateixes normes urbanístiques aprovades definitivament diuen que:

• Caldrà assegurar l’accessibilitat en situació d’emergència per inundació.
• El promotor de les obres haurà de presentar una “declaració responsable per risc d’inundació”.
• Les finques s’hauran d’inscriure al Registre de la Propietat indicant que la construcció es troba en zona inundable.
• Tot l’àmbit s’haurà de senyalitzar indicant la seva inundabilitat.
• L’accés a les plantes soterrani s’efectuarà 0,45 metres per sobre de la rasant dels carrers i mitjançant portes estanques.
• Els projectes d’urbanització hauran d’incloure mesures preventives enfront del risc d’inundació del riu Besòs i disposar de sistemes d’alerta que permetin tenir més temps per dur a terme actuacions d’autoprotecció entre la detecció de l’avinguda i la inundació. (pàgs. 23 i 24 de les NN.UU.).
• Els projectes d’urbanització hauran de disposar d’un sistema d’alertes, ja sigui propi o en coordinació amb el Sistema existent d’Alerta Hidrològica del riu Besòs (SAHBE).

La (des)protecció de la costa

El tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (2016) indica que vora el 70% de la costa catalana serà vulnerable o molt vulnerable a la inundació.

La documentació que acompanya el PDU incorpora un informe d’inundabilitat que només té en compte la que pot provocar el riu, ignorant totalment la que prové del mar, fruit dels temporals, i que es veurà agreujada pel progressiu augment del nivell del mar. Un cop es desplaci el Col·lector de Llevant cap a l’interior i es soterri, desapareixerà l’escollera que el protegeix i, per tant, les onades ho tindran, encara més fàcil, per arribar més lluny terra endins.

El PDU3X aprova definitivament una superurbanització al litoral, fent cas omís de la llei catalana de “Protecció i ordenació del litoral”, segons la qual, tot l’àmbit de les Tres Xemeneies està dins la “zona d’influència del domini públic maritimoterrestre” i que ordena la creació del “Conservatori del litoral” amb l’objectiu de “salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l’artificialització, a partir de l’adquisició pública del sòl.” 

Un altre PDU és possible

Per exemple, comprant (o expropiant) el sòl dels privats a l’àmbit del litoral, o fent un planejament de totes les 134 ha de l’àmbit amb el mateix nivell de detall per tal d’acumular la zona verda al litoral.

El valor del sòl privat, qualificat com a industrial i sense urbanitzar ni parcelar, està al voltant dels 40 milions d’euros. Aquesta xifra és el 6% de tota la inversió consolidada de la Generalitat a l’àmbit metropolità de Barcelona l’any 2020.

Alguns exemples d’inversió pública, per posar en context la inversió necessària per evitar dependre de plusvàlues, pode ser aquests:

• 66,7 milions, aportats per la Generalitat, en la prolongació de la línia L8 de FCGC de Plaça d’Espanya a Gràcia (4,1 km)
• 93,7 milions, aportats per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, per a la prolongació del TRAM de Glòries a Verdaguer (1,8 km)
• 60 milions, aportats per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, per a la reforma de “La Magòria” a Sants-Montjuïc per transformar un solar en zona verda i equipaments sociosanitaris i esportius.
• 31 milions, aportats per la Generalitat, per al soterrament d’un pas a nivell a Igualada.